divendres, 21 d’abril del 2017

Els tres temples d'interès nacional

Aquests dies hem conegut la declaració de l'església de Sant Joan Baptista de Vinaixa com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Sens dubte, una bona notícia per a les Garrigues, ja que no només posa aquest poble i aquest patrimoni en concret al mapa, sinó que també estableix un grau de protecció, del temple i del seu entorn immediat, que en garanteix el seu manteniment estilístic i visual.


Què té de peculiar l'església de Vinaixa?
La Generalitat ha valorat, principalment, el singular estil arquitectònic de transició del romànic al gòtic i en destaca, per exemple, la portalada romànica pròpia de l'anomenada Escola de Lleida, semblant a les esglésies de Verdú i Vilagrassa: arquivoltes amb decoració geomètrica de puntes de diamant i capitells amb motius escultòrics de gran qualitat tècnica i artística.

El temple es va començar a construir l'any 1301 i es va acabar el 1316. Quinze anys d'obres, poca broma. El projecte provenia de R. de Labossa, que es creu que era monjo del monestir de Poblet, a pocs quilòmetres de Vinaixa, i va ser construïda pel mestre d'obres R. Piquer. Tots aquests detalls els sabem avui perquè es tracta de l'església medieval més ben documentada de l'arquebisbat de Tarragona. Tots els contractes d'obra es conserven. I si esteu per Tarragona o Barcelona, podeu veure, fragmentàriament, part dels retaules al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Les altres dues esglésies BCIN
La de Vinaixa s'afegeix a dues altres esglésies de les Garrigues considerades com a Bé Cultural d'Interès Nacional, molt diferents entre si. Són la de Sant Salvador de Torrebesses, que va ser la primera a obtenir aquesta catalogació (any 2004), i que és de petites dimensions, plenament romànica. A diferència del que sol passar amb les petites esglésies romàniques, que van quedar en desús amb l'obertura de temples més grans, a Torrebesses encara es manté com l'església d'ús quotidià del poble, ja que la nova que es va començar a fer al segle XIX va quedar estroncada pel fort cop econòmic d'una gelada (d'aquí que avui es conegui com "l'església que va matar el fred") i que actualment fa de plaça, un espai singular que també us convidem a veure.

Finalment, l'església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella és l'altra BCIN de la comarca. Aquesta és tot el contrari que la de Torrebesses, per exemple, i més evolucionada que la de Vinaixa. D'estil barroc, és enorme, voluptuosa, imponent, amb un campanar molt treballat. No en va es coneix com "la catedral de les Garrigues". Aquí és on s'hi fa el Desclavament de Setmana Santa, reconegut fa poques setmanes com a Element Festiu d'Interès Nacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada